Un any abans de fer els vuitanta, Joan F. Mira va comenรงar, amb la senzillesa clร ssica dels savis, aquest llibre de memรฒries que continua el celebrat El tramvia groc. Enrere ha quedat el barri de La Torre enmig de l'Horta. Ara el nostre memorialista tรฉ catorze anys i ha trobat, desprรฉs de la mort del pare, la vocaciรณ religiosa i el desig de ser sant. La crida el du al monestir d'Iratxe i, mรฉs endavant, a la universitat Gregoriana de Roma, ciutat d'atractius infinits que sempre mรฉs serร la seva segona pร tria urbana. Als carrers i les placetes romanes, l'ร nsia de santedat es va dissolent "com un bloc de gel sota una pluja finรญssima". Aleshores s'inicia un periple que fa passar el jove Mira per fร briques de Dรผsseldorf, pel Parรญs del 1968, i per Oslo, Budapest i Oxford. Hi veiem el compromรญs polรญtic, un amor italiร , el descobriment de l'antropologia social, Claude Lรฉvi-Strauss, l'estada a la Guinea Equatorial... fins que, com un final d'etapa, un rostre en blanc i negre anuncia a la televisiรณ que s'ha mort Franco.