Cares enmig de l'aigua

Janet Frame va néixer el 1924 a Dunedin (Nova Zelanda) i era la tercera filla d'una família humil d'origen escocès. El seu pare treballava als ferrocarrils i la seva mare era serventa de la família de l'escriptora Katherine Mansfield. El 1943, Frame va començar a formar-se com a professora, però el seu intent de suïcidi va marcar el principi del seu pas per diferents centres psiquiàtrics: l'hospital de Dunedin, Seacliff, Avondale, Sunnyside...

Aquests noms lluminosos amagaven una realitat molt dura que Frame va utilitzar més endavant a les seves obres. Li van diagnosticar esquizofrènia i va ser tractada amb insulina i teràpia electroconvulsiva. Quan era pacient a Seacliff va escriure el seu primer llibre, The Lagoon and Other Stories (1951), que va obtenir un èxit immediat i va guanyar el prestigiós Hubert Church Memorial Award. Però segurament l'èxit més gran d'aquesta obra per a Frame va ser que va comportar la cancel·lació de la lobotomia cerebral que ja li havien programat. Es va establir a Londres –des d'on viatjava freqüentment a Eivissa i Andorra–, es va canviar el nom a Nene Janet Peterson Cluthe per fer-se més difícilment localitzable i, sobretot, va escriure.

Frame seguia lluitant contra la depressió, l'ansietat i la seva traumàtica experiència als centres psiquiàtrics i va començar teràpia amb el psiquiatre Robert Hugh Cawley, que la va animar a continuar escrivint. A ell li va dedicar set de les seves novel·les, entre les quals cal destacar la que és considerada la seva obra mestra, Cares enmig de l'aigua (1961). Frame va morir de leucèmia el 2004 amb setanta-nou anys.